Pasta bolonyesa en olla lenta

Espagueti Bolonyesa

La Salsa Bolonyesa es molt més que aquella salsa de tomàquet i carn que demanem pels nens en els nefastos menús infantils de restaurant de cap de setmana, es un clàssic italià, hi ha escrits que en parlen ja a la conquesta romana de les Gàlies al segle I de la nostra era.

I un plat tant antic que ha arribat als nostres dies requereix un respecte i una elaboració sense presa, i que millor que fer servir una olla lenta (Crockpot) per a fer-la. Per cert si no teniu olla lenta no us preocupeu, la feu a foc ben lent, idealment en una olla de fang, com fa el meu company de tastos de vins en Brian.

La bolonyesa es una salsa que val la pena fer-ne de més. Després la guardem en porcions al congelador, i en la estona en que fem una pasta, la tenim preparada.

Els ingredients per a fer-la son:

1 pot de tomàquet de 800 grams de bona qualitat (si es passata millor)

500 g de carn de vedella picada

200 grams de panxeta o bacon ( si com jo no teniu bacon pel confinament, podeu posar-hi xoriço tallat ben petit)

1 ceba gran o 2 de mitjanes (de ceba mai en sobra)

2 pastanagues

1 branca maca d’api

3 alls (opcionals, però a mi m’agraden)

vi blanc

herbes aromàtiques (jo he ficat: orenga, romaní, farigola, etc.)

sal

pebre

Pasos a seguir:

Agafem una paella (o directament a la cassola si ho fem al foc) i hi posem un bon raig d’oli, mentre s’escalfa l’oli, comencem a pelar i picar ben petit els alls i les verdures.

Sofregim els alls (si els poseu), tot seguit quan siguin daurats però no cremats, afegim la ceba i deixem coure amb un primer pols de sal una estoneta, uns 5 minuts a foc mig.

Quan la ceba ja estigui tova, afegim les rodelles d’api i de pastanaga. Penseu que com més petit talleu les verdures millor.

Afegim la panxeta (o el xoriço) i la deixem fer-se, mentre es fan les verdures es fa la panxeta.

Verdures i xoriço fent-se poc a poc

Quan ja estigui la barreja al punt, hi afegim la carn picada, assegurant-nos de separar-la be i que no quedin grumolls, ens ajudarem de la cullera de fusta, i l’anirem remenant fins que canviï de color. En aquest punt afegirem un polsim de sal, pebre i un cop remenat el vi blanc (si hi voleu posar vi negre, la recepta original diu blanc.... però negre també val... no ens posarem ara fins amb el vi).

Quan haguem evaporat l’alcohol, ja tinguem la carn daurada i el vi comenci a reduir, afegim la llauna de tomàquet. Aquí val la pena comentar que un tomàquet bo marca la diferencia, si el tomàquet que teniu està molt aigualit, podeu colar-lo una mica per treure’n l’excés d’aigua, si el feu amb tomàquet natural, millor ratllar-lo, que passar-lo pel robot.

Tomaquet afegit, a punt d'anar a la crockpot

Remeneu be, i ara es el moment d’afegir-hi les herbes i esperar que comenci a bullir.

Si feu servir la crockpot, afegiu tota la barreja a la maquina i poseu-la en ALTA 4 hores, quan porti 3 hores i mitja, doneu-li un cop d'ull, si la salsa té massa líquida, treu-hi la tapa i deixeu-la la darrera mitja hora destapada.  Com que cada olla lenta es un mon, adapteu els temps a la vostra maquina, però a mi amb 3,5 hores tapada i la darrera mitja hora destapada em queda al punt.

Controleu amb la tapa el líquid de la salsa, cadascú al seu gust

Si ho fet com el Brian en cassola de fang, foc ben fluix i aneu remenant de tant en tant perquè no s’enganxi i aneu veient els temps en funció de la consistència de la salsa.

Un cop feta la salsa bulliu la pasta (normalment llarga, espagueti o tallarines) segons les indicacions del fabricant i sigueu generosos amb la salsa, es un plat únic perfecte i malgrat els italians m’odiïn per fer-ho no us oblideu de posar-hi una mica de parmesà acabat de ratllar per sobre...

Per rematar una copa de vi negre de la terra un Costers del Segre o un Terra Alta i teniu un dinar/sopar rodó.

Espero que us agradi, espero els vostres comentaris o que m’expliqueu com feu els vostres plats de pasta.

Fins a la propera